Les minves de gener porten sorpresa
És època de menjar garoines. Coneguda també com a garota, oriç, urís, garota de roca o eriçó de mar. És un marisc de forma esfèrica i recobert de punxes. Catalunya és un dels indrets on més s’ha popularitzat . Es comercialitza fresca, en temporada, a les peixateries.
Us confesso que fins fa no massa anys, no havia provat aquesta exquisidesa. Diuen que era típic veure-ho menjar als pescadors i gent que vivia a prop de la costa. Famílies, amics o els mateixos pescadors s’apropaven a les roques del mar per pescar-ne algunes i després menjar-se-les acompanyades amb pa, botifarra negra i vi. Per algú del Bages com jo, això quedava molt lluny.
Costa de creure però va ser gràcies a un amic mig empordanès, a Madrid… i a un japonès, on les vaig descobrir. Niguiri de garoina. Des d’aquell dia, el sabor el tinc gravat al paladar. Vaig tardar molt poc en anar a provar la garoina a casa, a la costa Brava.
Un bon lloc per degustar-les és a l’Empordà. Des de 1992 es celebra la Garoinada, una campanya gastronòmica per conèixer la garoina en la que diferents restaurants de Palafrugell s’hi afegeixen. Aquest any hi podeu anar del 18 de gener al 17 de març.
La part comestible de la garoina són les cinc gònades, les glàndules sexuals, vermelles situades a dins. Per aquest motiu, es diu que tenen un gran poder afrodisíac. Hem de tallar-les per la meitat i amb una cullera i extreure’n la part flonja. Hi ha qui per menjar-les les posa damunt del pa.
El principal component de la garoina és l’aigua. Pràcticament no conté greixos ni hidrats de carboni. Cada 100 grams de garoines en conté 16 de proteïnes d’elevat valor biològic i menys d’un gram de greix, i minerals com el ferro i el fòsfor. És perfecte per la generació de glòbuls vermells i enforteix el sistema nerviós i cerebral.
Es pesquen en apnea. Solen trobar-se a uns 30 metres de profunditat, en espais tancats, forats o petites grutes que creen elles per protegir-se de la mar de fons o dels corrents. L’augment del consum ha provocat un problema de pesca furtiva i mala conservació. Per això ara és un recurs protegit, se’n controla l’època de recol·lecció i la mida. La comercialització està reservada als mariscadors professionals amb una autorització específica de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims.
La seva millor època és el gener i el febrer. Durant l’estiu i la tardor les cries maduren, i és a l’hivern quan són adultes i estan més grosses. Però com en gairebé tot, la meteorologia també hi té un factor clau. Les garoines es recullen majoritàriament durant les minves de gener. El mar està tranquil i les garotes assoleixen la seva plenitud i més bon estat.
MINVES DE GENER
Un pot pensar que l’estabilitat meteorològica arriba amb els mesos d’estiu. Aquells llargs dies d’agost sense que passi res al cel. Sapigueu però que el mes de gener és un dels mesos de l’any més tranquils meteorològicament parlant.
El mapa que us adjunto és un dels molts que mirem els meteoròlegs per pronosticar el temps. És un mapa isobàric. Les ratlles són isòbares, el numeret petit que les acompanya correspon als mil·libars (mb o hpa), la unitat de mesura de pressió. La L significa LOW pressure, i la H HIGH pressure. Són molts conceptes, ja n’anirem parlant. Resumint, són els mapes que ens diuen la tendència d’altes i baixes pressions.
Pel temps de la garoina, ens interessa que les H ens acompanyin durant uns dies.
La pressió de l’aire fa referència al pes de l’aire damunt nostre o de qualsevol superfície, inclosa la del mar. Encara que no ens ho sembli, l’aire pesa. Per comprovar aquest “pes de l’aire” hem d’utilitzar un baròmetre. La pressió normal solen ser uns 1013 mb o hpa, uns 10.330 kg per m2. Quan pugem d’aquests 1013 mb ens trobem sota el domini d’un l’anticicló.
Per tant doncs, l’aire pesa més, empeny el mar cap avall i el mar assoleix un dels mínims nivells de l’any. La mar sol quedar plana, semblant a la superfície d’un llac, amb uns 20 o 40 cm menys d’alçada i amb les roques costaneres més visibles. Aquestes són les minves de gener.
Per aquest motiu, és aleshores quan la pesca de la garoina assoleix el seu millor moment.
Parem taula!Font: “Una any a la Cuina”
No saps les ganes que tinc d’anar a la costa i fer aquest plat de garoines!!! És un dels motius pels quals la nostra Costa Brava té tant d’encant a l’hivern!!!! Bon cap de setmana… i bona garoinada!!!