Avui és Sant Josep i demà comença la primavera. Dia més llarg, ambient suau, comença el cant del cucut i la vinya verdeja. Tradicionalment, tal dia com avui tocaven unes postres concretes amb barreja de colors, sabors i textures diferents. La crema clara, freda i suau amb el contrast de la textura cruixent, molt dolça, calenta i fosca del cremat de la Crema Catalana.
La Crema Catalana és també un producte de temporada. Tradicionalment es començava a consumir per Sant Josep perquè era quan els animals ja havien criat i tenien més llet. La llet marcava la temporalitat de la crema.
La Crema Catalana ja la trobem al receptari medieval català de El llibre de Sent Soví (1324), un dels manuscrits més antics d’Europa. També està perfectament descrita a la literatura del segle XIV, i al primer receptari imprès en català del segle XVI, el Llibre de Coch (1520). De l’època medieval a l’actualitat, passant per Josep Pla o Miquel Martí Pol. Al llarg dels anys ha canviat la societat, els costums i també la recepta. El midó s’ha canviat per la farina de blat de moro “Maizena”, el cremador i el sucre, pel caramel ja elaborat o qui ja no utilitza ni ou, ni llet. Unes postres històriques que han sabut adaptar-se a les intoleràncies i al·lèrgies que ens fan la guitza a dia d’avui.
La recepta clàssica porta: llet, ous, normalment només el rovell, sucre i midó. I després, a gust del cuiner, s’hi pot afegir vainilla, canyella o pell de llimona. Un cop freda, hi escampem sucre per sobre i amb un cremador de ferro roent la cremem. L’adaptació d’avui, és un bufador.
Hi ha qui diu que la Crema Catalana és anterior a la Crème Brûlée francesa. La diferència, però, és gran: la Crème Brûlée es cou al bany maria i es fa amb nata.
Us proposo dues receptes diferents, una per al·lèrgics a la llet i als ous, i una altra un pèl més original:
Parem taula!
Parem taula!Crema catalana sobre sablé bretó i el Japó.
Font: “Cuina per a llaminers”
Encara no hi ha comentaris