La lluna, el bacallà i els bunyols
En ple 2013 parlar d’abstinència, dejuni, recolliment, penitència, mortificació i reflexió, ens queda una mica lluny.
Som a la Quaresma. Quaranta dies estipulats pel calendari litúrgic cristià com a penitència. Per què 40 i no 30? Per simbolisme. El Diluvi Universal va durar 40 dies, Moisès i Elies es van passar els mateixos dies a la muntanya, i són sobretot 40 dies els que va dejunar Jesús al desert.
Si sou dels que, com jo, us perdeu amb tants noms de dies assenyalats, sapigueu que l’ordre és el següent: Dijous Gras, Diumenge de Carnestoltes, Dimecres de Cendra, Diumenge de Rams, Dijous Sant, Divendres Sant, Diumenge de Pasqua de Resurrecció o Pasqua Florida i Dilluns de Pasqua Florida. Vuit setmanes després arribarà la segona Pasqua o la Pasqua Granada.
Per cert, Rams representa la verdor, la Pasqua Florida la floració i la Pasqua Granada la fructificació. Per tant, arbres, plantes i branques són presents a moltes festes i diades.
I si sou també dels que com jo us pregunteu per què aquestes festes mai tenen una data fixa, sapigueu que tot depèn de la lluna!
Anem a pams:
- Busqueu l’inici de l’equinocci de primavera, o sigui, el dia que comença la primavera.
- Localitzeu la primera lluna plena.
- El diumenge posterior a aquesta lluna plena, serà el diumenge de Pasqua Florida. Final de la Quaresma.
- El diumenge anterior serà el de Rams
- Compteu quaranta dies endarrere i trobareu el dimecres de Cendra. Primer dia de Quaresma i últim de Carnaval.
Carnestoltes és disbauxa i abundància, i l’època quaresmal és recolliment, austeritat, dejuni i abstinència. La tradició diu que durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma es barallen. Sempre guanya la vella Quaresma, que comença a governar el Dimecres de Cendra, dia en que queden abolides les lleis del Carnestoltes. S’anomena així perquè antigament s’imposava als fidels catòlics que anessin a missa amb les cendres sorgides de cremar les palmes i els palmons del diumenge de Rams de l’any anterior. Durant la Quaresma estava terminantment prohibida la carn. Els grans menjars se substituïen per llegums, sopes amb oli, verdures i aigua de l’aixeta. L’únic dia que es podia menjar peix, habitualment bacallà, era el diumenge. Per aquest motiu veureu representada la vella Quaresma com una senyora gran, amb faldilla llarga i 7 peus, un per cada setmana de la Quaresma. Pot dur un tros de bacallà salat i sec, dos bacallans, o una cistella de verdures a les mans.
El Bacallà
Peix blanc de bones qualitats alimentàries i calòriques. Té poc greix, i el que té és poliinsaturat, el saludable. És un bon substitut de la carn. Avui es menja bacallà durant tot l’any però abans era propi de Quaresma.
Es cuinava amb arròs, patates o pèsols i ofereix infinitat de receptes: a la cassola, a la llauna, amb samfaina, amb panses i pinyons o els bunyols
Parem taula!Font: “Receptes de bacallà”
Els Bunyols o brunyols a l’Empordà
Els tenim salats, com els de bacallà, patata, cigrons o ceba, o bé els dolços. Els dolços s’anomenen de vent a València o Brunyols a l’Empordà.
Són una massa rodona elaborada amb farina, ous, llet, llevat, matafaluga (anís en gra) i aigua. Es fregeixen i s’empolsimen amb sucre. Si us en queden d’un dia per l’altre i perden la esponjositat, poseu-los a la torradora o al forn. Ara en fan farcits de nata, crema o xocolata.
Els que heu de seguir una dieta pobra en greix o hipocalòrica i no us en podeu estar, encara que sigui per no faltar a la tradició, podeu canviar la mantega per margarina. Ah, i els diabètics podeu canviar el sucre per sucralosa. Això sí!, fregiu-los sempre amb oli d’oliva. És el més estable dels olis en temperatures altes i, a diferència del què molta gent tem, no fa augmentar el colesterol.
Parem taula!Bunyols de vent amb perfum de matafaluga.
Font: “Coure coulants”
Llegums i verdures
Són el complement perfecte i ofereixen múltiples combinacions i varietats. Durant el febrer trobareu vàries diades gastronòmiques amb verdures com a plats estrella: la Diada de la Truita amb Suc d’Ulldemolins, la Pesolada de Caldes d’Estrac, la Diada del Peixopalo – bacallà sec- de Sant Feliu de o la Fira de la Mongeta de Sant Llorenç de la Muga.
El temps a la Quaresma
Per Quaresma el temps al nostre país sol ser canviant. El nostre hivern es caracteritza per una gran variabilitat. Les diferències tèrmiques entre la costa i l’interior són notables, amb glaçades severes al centre de Catalunya i temperatures suaus a prop de mar. També patim inversions tèrmiques, boires a la costa i a les planes interiors, grans pluges i nevades, o períodes secs i ben freds. La temperatura de l’aigua del mar està més alta que l’ambient.
Recordeu que a Catalunya el febrers han donat dues efemèrides meteorològiques importants: les pluges torrencials de l’any 1982, i el rècord de temperatura més baixa de la Península Ibèrica amb -32ºC a l’Estany Gento (a 2.120 m d’alçada) el dia 2 de febrer de 1956.
En aquesta època els plats calents i àpats calòrics venen de gust. Són molts els pobles i viles que opten al febrer per fer les seves jornades gastronòmiques amb plats contundents.
Us deixo alguns refranys populars en temps i Quaresma:
- La Quaresma ventosa i la pasqua plujosa fan l’era granellosa.
- La Quaresma, si comença mullada, mullada acaba.
- Quan la Quaresma plora, l’hivern ja és fora.
- Quaresma plujosa collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra.
- Quaresma ventolera, pocs cavallons a l’era; si massa en fa, ni palla ni gra.
- Per Quaresma i per Advent, temps de ponent.
Encara no hi ha comentaris